tag:blogger.com,1999:blog-62436524593947982892024-02-19T15:42:53.200+01:00Los libros de CenicientaDespués de las tareas cotidianas, Cenicienta dedicaba sus horas libres a los libros y soñó con una calabaza convertida en biblioteca y un príncipe editor que publicara sus libros.Unknownnoreply@blogger.comBlogger15125tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-76418960507451853412017-05-15T01:03:00.000+02:002017-05-15T01:03:44.232+02:00Nocturno<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu9-kcq_fB5UrG-KEzuPmwzikgxwIwCmE4uz3uvcmYv8TSRobiusSmSDDoECciB6iCDzVCcc_L0FkyirB83gYE-JQQQ7bC6_9z1TZzNhjhCs5Dyw29hJQekkIY_uEvT08sPb74j61ZV7k/s1600/des-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="297" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhu9-kcq_fB5UrG-KEzuPmwzikgxwIwCmE4uz3uvcmYv8TSRobiusSmSDDoECciB6iCDzVCcc_L0FkyirB83gYE-JQQQ7bC6_9z1TZzNhjhCs5Dyw29hJQekkIY_uEvT08sPb74j61ZV7k/s400/des-1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: right;">Foto de internet</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;">Y la noche la entretuvo entre historias inventadas. El sueño la abandonó llevándose a la tristeza con él. Ella había borrado sus sentimientos y buscaba historias en el cajón de la imaginación. Amaneció abrazada. Abrieron los ojos a la vez y sus labios recorrieron los cuerpos. El sol insinuaba su presencia. Húmedos, los dos cuerpos se volvieron a dormir.</span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">(Escrito en una noche de insomnio)</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"></span></span><br /><span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #1d2129; font-family: Helvetica, Arial, sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br /></span></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-20040610728498263812016-11-06T22:25:00.000+01:002016-11-06T22:25:38.746+01:00Libros que dejan huella<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8e7OG8hq2G442CFapEsn_jfesFyu5CtvtOocY71xdgcJ0xPJpH6DdOfet3BJgplzGK7UTpxzW9XrY59MpQ2JTdeepTvV8TB58lNrDfF0TNSFtUVh7zzt261Rppi3DAidOCL6QVjdT0Bo/s1600/IMG-20161106-WA0001.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="178" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8e7OG8hq2G442CFapEsn_jfesFyu5CtvtOocY71xdgcJ0xPJpH6DdOfet3BJgplzGK7UTpxzW9XrY59MpQ2JTdeepTvV8TB58lNrDfF0TNSFtUVh7zzt261Rppi3DAidOCL6QVjdT0Bo/s320/IMG-20161106-WA0001.jpeg" width="320" /></a></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
Cuando era pequeña y lo suficientemente grande para saber leer, mi madre sufría porque sólo leía cómics. Años después se asombraba de qué mi biblioteca era mas grande que la de ella. </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">Mi casa siempre estuvo llena de libros y a mi mente llega el recuerdo de verla ensimismada leyendo ediciones de todo tipo. Le encantaba la poesía pero disfrutaba de las novelas de intriga de las que no se podía despegar. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quizás Neruda era su poeta favorito. Dostoyevski era con "Crimen y Castigo" una de sus recomendaciones habituales.</span><span style="background-color: white; color: #252525; font-family: sans-serif; text-align: left;"> </span><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">La recuerdo en aquel sillón negro, con respaldo de botones qué marcaron una época...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
El caso es, que hoy, removiendo los libros qué me acompañan, que no son todos, me doy cuenta que al igual que las canciones te recuerdan una época, una persona o una historia; títulos y autores protagonizan capítulos de mi vida. No viene a cuento ahora narrar esos pasajes de mi historia. Quizás algún día...</div>
<br />
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Hoy os recomiendo un autor qué me cautivó. Es cierto que hace mucho que no busco su obra en las librerías, pero lo haré. Las publicaciones de los más destacados o recomendados eclipsan a los que tuvieron luz propia en otros tiempos.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mi recomendado se llama Luis Sepúlveda. Nació en Chile en 1949. Ha escrito un montón de libros de los qué, hoy, os recomiendo: "Un viejo que leía novelas de amor", "Historias marginales" e "Historia de una gaviota y del gato que le enseñó a volar".</div>
<br />
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Sep%C3%BAlveda">Luis Sepúlveda</a> eligió Asturias para vivir en 1997. No tuve oportunidad de conocerlo personalmente, pero me consta que es una persona excelente y un gran escritor, además de un defensor de la libertad.</div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="background-color: white; color: #222222; font-family: arial, sans-serif; text-align: justify;">
Desde éste rincón doy las gracias a quien me lo descubrió, otro gran escritor y editor, pero sobre todo amigo, con el qué descubrí a autores que en aquellos días no eran tan famosos como hoy.</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-14880075724471207412016-09-11T16:05:00.001+02:002016-09-11T16:05:26.992+02:00El Mago<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Las vacaciones, el calor y otras lides, han puesto el blog en un letargo estival del que despereza lentamente con el inicio del curso escolar... Un verano espeso en el que además de las cervecitas y excursiones varias, también hubo tiempo para visitar librerías sumergirnos en nuevas lecturas qué no son tan nuevas, y charlar con los escritores amigos que incuban sus proyectos celosamente.<br />
<br />
Fue una recomendación, de esas que surgen cuando hablas de todo y de nada, a ciertas horas, en las que los duendes te traen a la memoria lecturas de otros tiempos. Lector voraz, mi amigo, me explico a groso modo la temática de "El Mago" y alguna anécdota entorno a esta novela de John Fowles. Sentí esa curiosidad que te hace bucear en Google y el deseo de leer este libro aumentó.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKwN6gD6lGO2iATuEP2wNlGvPgayfTenTeC4tmmxluW2mPmOKHkNH-95gYwdZ3a9lesxgYAXBJTn5ixmoLvlEHsdRpxD7Rcwc7peoiy7vaBTsH9s8_cbjFJv7E3f7FR_Jh_1dCcAKeYWk/s1600/photo_2016-09-11_15-14-23.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKwN6gD6lGO2iATuEP2wNlGvPgayfTenTeC4tmmxluW2mPmOKHkNH-95gYwdZ3a9lesxgYAXBJTn5ixmoLvlEHsdRpxD7Rcwc7peoiy7vaBTsH9s8_cbjFJv7E3f7FR_Jh_1dCcAKeYWk/s400/photo_2016-09-11_15-14-23.jpg" width="300" /></a>La calidad literaria merecía la compra en papel. Así que sin dudarlo, aproveche la visita a una de mis librerías favoritas para comprarlo. Rebusqué en las estanterías y allí estaba esperándome el único ejemplar de la editorial Anagrama. Séptima edición publicada en 2015, de la obra escrita por Fowles en 1966. Había obviado consultar el volumen de la obra y cuando tuve entre mis manos las 671 páginas, me intimidó un poco. Quería leerlo muy rápido y ahora sabía que tardaría dado el tamaño y la calidad del contenido. Con atención y haciendo una lectura profunda comencé en mis vacaciones en Asturias "El Mago" de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/John_Fowles">John Fowles</a>.<br />
<br />
<span style="background-color: white; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; text-align: start;">Este es el argumento, publicado en la web de la <a href="http://www.anagrama-ed.es/">editorial Anagrama</a>.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; text-align: start;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270"><i><span style="box-sizing: border-box; outline: none !important;">El Mago</span> es la novela central –su redacción definitiva se extiende a lo largo de veinte años– de <strong style="box-sizing: border-box; outline: none !important;">John Fowles,</strong>uno de los más singulares novelistas ingleses; un escritor muy preocupado por los grandes temas filosóficos e intelectuales de nuestro tiempo que es a la par un extraordinario fabulador que arrastra irresistiblemente al lector.</i></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270"><i>En <span style="box-sizing: border-box; outline: none !important;">El Mago,</span> una obra enormemente rica, compleja y ambiciosa –en la que hay elementos de la novela gótica, el thriller, la historia iniciática, la novela erótica, la filosófica–, asistimos a la «educación sentimental» del joven Nicholas, que abandona Londres y a su amante y se establece en una remota isla griega como profesor de inglés. Allí conoce a un misterioso personaje, un excéntrico millonario, Conchis, el Mago, que le hace participar, a menudo contra su voluntad, en experiencias extrañas. Fascinado por este mago enigmático, que le envía para seducirle a dos hermanas gemelas, Nicholas es conducido a través de un complicado juego de invenciones, charadas, decorados múltiples, de una especie de Juego Supremo, a las fronteras movedizas de la realidad y el sueño.</i></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270"><i>¿Cuál es el fin de estas experiencias truculentas? ¿Cómo saber su significado, el grado de seriedad científica, de intuición metafísica, de pura superchería? Y sobre todo, se pregunta Nicholas angustiado, ¿quién es realmente Conchis? ¿Un ser dotado de poderes supranormales? ¿Un déspota caprichoso que escenifica sus propios fantasmas para turbar las sensibilidades frágiles? ¿Un psiquiatra que, en aras de la ciencia, prosigue el estudio de un «caso»? Un circuito recurrente y emblemático en esta obra apasionante: de la apariencia a la sospecha y al desenmascaramiento de esta apariencia como mentira, y a la sospecha de esa nueva apariencia: la última máscara jamás se quita.</i></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270"><i><span style="box-sizing: border-box; outline: none !important;">El Mago,</span> como toda la obra de Fowles, está bajo el signo del misterio, eje central de la misma; de la búsqueda de la autenticidad individual; del erotismo y de la dominación de la mujer por el hombre, teñida de sadismo –no en vano la novela se abre con una cita del divino marqués–. Jean Ruer ha calificado a esta novela, fundada sobre premisas existencialistas más o menos enmascaradas, como «una especie de historia de la conciencia del mundo occidental en el siglo XX».</i></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270"><i>Fowles escribió que con esta obra quiso elaborar «una fábula acerca del hombre y de su concepción de Dios», es decir, «las ilusiones humanas acerca de algo que no existe de hecho: el conocimiento absoluto y el poder absoluto» y sobre la destrucción de ambas ilusiones.</i></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270"><i>«Un libro apasionante... Precisiones sobre el hecho amoroso de una modernidad y de una lucidez extremas» (Leopoldo Azancot).</i></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270"><i>«Una de las obras maestras de la segunda mitad del siglo XX... Una novela eminentemente intelectual que es a la vez amena, apasionante y llena de emoción» (Javier Alfaya).</i></a></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
<i><a href="http://www.anagrama-ed.es/libro/compactos/el-mago/9788433967015/CM_270">«Una de aquellas aventuras literarias que exigen y merecen casi toda una vida de dedicación» (J. J. Navarro Arisa, <span style="box-sizing: border-box; outline: none !important;">El País).</span></a></i></div>
<div style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #1f130f; font-family: "Open Sans", arial; font-size: 14px; line-height: 24px; margin-bottom: 10px; outline: none !important; text-align: justify;">
Deseo que disfrutéis de esta lectura tanto como yo</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-53162621352090116752016-07-16T18:23:00.000+02:002016-07-16T18:52:39.623+02:00Ràdio a les set del matí<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Els matins dins el cotxe escoltam na Monica Terribas, uns dels seus redactors —perdonau que ara no en recordi el nom— cada dia explica els resultats d'una enquesta "interessada". Són enquestes que conten sempre els suposats beneficis de l’empresa que les ha duites a terme.</span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span><span style="font-family: inherit;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Us demanareu perquè vos cont tot això; molt fàcil...</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Avui tenc la intenció de fer una entrada “interessada” al bloc.</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Com la majoria ja sabeu —per alguna cosa tenc fama , ben merescuda, de xerradora incansable—, he escrit una novel·la. </span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span><span style="font-family: inherit;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">L’any passat, vaig haver d’estar molt de temps a casa sense moure’m i per passar el temps —i per mirar de fer el repòs una mica més suportable—, vaig pensar que seria bona idea posar-me a escriure. Era una dèria que tenia des de feia anys i panys, però per manca de temps, per poca confiança en la meva capacitat i per milions de coses més, mai havia arribat a decidir dur a terme.</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span><span style="font-family: inherit;"><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Us puc dir que si hagués sabut abans que ho passaria tan bé, no hagués estat tant temps a començar.</span></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Ara també puc dir que gràcies a una editorial jove i a unes amigues entusiastes que m’han ajudat molt, segurament a l’ agost aquesta novel·la surti a la llum.</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Des d’aquí i amb aquesta entrada “interessada”, vull donar les gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible. Als de Cultural-ment per donar-me aquesta oportunitat de veure la meva “obra” en paper; als que l’heu llegida gairebé capítol a capítol; als que han hagut de suportar el meu “únic” tema de conversa durant mesos... </span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span><span style="font-family: inherit;"></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Gràcies, gràcies, gràcies i mil gràcies.</span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4MpPLkHPfy3x2zd5brIT-BncMZ7_Ufx4AQ9z1SJmKffMBhyphenhyphent_0fAM3T_1AzVS8eHRKaMw6R3zvXJYTpuLfdfJ4Is6uWpgAtehGfwo20iVv-HlmSTRrmisR0FYBMPrGCXlH8jmX7TWqYU/s1600/MARTA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4MpPLkHPfy3x2zd5brIT-BncMZ7_Ufx4AQ9z1SJmKffMBhyphenhyphent_0fAM3T_1AzVS8eHRKaMw6R3zvXJYTpuLfdfJ4Is6uWpgAtehGfwo20iVv-HlmSTRrmisR0FYBMPrGCXlH8jmX7TWqYU/s1600/MARTA.jpg" /></a></div>
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Per començar a fer boca, us deix la meravellosa portada que m’ha fet na Bàrbara Sansó, i la sinòpsi:</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<br />
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><b><i><span style="font-family: inherit;">Quan na Marta va
deixar el seu home a l’aeroport aquell dilluns, no podia imaginar tot el que li
passaria durant els mesos vinents.</span></i></b></b></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><i><span style="font-family: inherit;">A vegades les
coses es torcen però la vida ens sorprèn donant-nos una segona oportunitat.</span></i><o:p></o:p></b></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-44676190178813889742016-07-13T21:44:00.003+02:002016-07-13T21:44:43.714+02:00Atraída por Murakami<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
Sin pensarlo dos veces, crucé la avenida y tras atravesar el parque ya veía el escaparate. Cruce la carretera y me encontraba en la puerta de uno de mis lugares favoritos de cualquier ciudad.</div>
<div style="text-align: justify;">
Llevaba unos cuantos días en los que sentía la inmensa necesidad de hacerlo. Era una sensación de cosquilleo en el estomago. Una voz interior me decía: - ¡hazlo!. Y lo hice </div>
<div style="text-align: justify;">
Cruce el umbral de la puertas de cristal y allí estaban frente a mi las inmensas estanterías repletas de libros. En mi incursión, omití el mostrador que había a la izquierda y el saludo al vendedor. Necesitaba pasearme entre los expositores y rebuscar entre la inmensa cantidad de libros.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquella librería era uno de mis sitios favoritos. Quizás por el tamaño y la falta de personal que te obsequiaba con la intimidad necesaria para encontrar el título que te busca desde hace tiempo, o para rebuscar el autor del que había oído hablar en algún programa de radio.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tenía un poco de prisa, pero antes tenía que satisfacer la necesidad de acariciar el papel tintado y el olor a libro, ver las ilustracciones de las portadas, las ediciones de bolsillo y las encuadernadas en tapa dura... Caminaba como sonámbula entre las diferentes zonas que albergaban los géneros literarios y dejándome llevar por ese extraño magnetismo que tienen los libros, me volví a parar delante de un expositor. <b>Haruki Murakami</b> atrapó mi atención. En casa tenía algún titulo que había adquirido influenciada por la publicidad del momento y qué quedó en algún rincón, no sé si del disco duro del ordenador o en la segunda fila de la librería del salón.</div>
<div style="text-align: justify;">
Mi mano cogió aleatoriamente el libro de portada blanda, negra y azul. El expositor giratorio guardaba varios títulos del mismo autor, pero fue precisamente aquel, el que me llamo la atención sin motivo aparente: <b>"Sputnik, mi amor"</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
Algo me hizo recordar que se hacía tarde y que debía irme. Caminé hacia el mostrador de la entrada en dónde varios clientes hacían cola para pagar, mientras releía la contraportada del libro negro y azul, en donde el resumen del libro avivaba la curiosidad por el autor y la premura para comenzar su lectura.</div>
<div style="text-align: justify;">
Pagué y sin que el dependiente envolviera mi autoregalo, comencé a leer el libro camino de la estación de autobuses.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzi4cmmafsrbUmiKUz9FxK6knsJD-cx0CMllhwwqQw0O4mKmoz2e-KftiB655qwBwzV5OBqgQd66uAaP46c_OrHFqDAz8H2F6yU_t8gs08g7RBPVlxSeo0lPq_r41SuWIMHgmGzSTskKw/s1600/photo_2016-07-13_21-38-47.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzi4cmmafsrbUmiKUz9FxK6knsJD-cx0CMllhwwqQw0O4mKmoz2e-KftiB655qwBwzV5OBqgQd66uAaP46c_OrHFqDAz8H2F6yU_t8gs08g7RBPVlxSeo0lPq_r41SuWIMHgmGzSTskKw/s640/photo_2016-07-13_21-38-47.jpg" width="420" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<blockquote class="tr_bq" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #333333; font-family: Arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 22.4px; text-align: start;"><i>Del mismo modo en que, en el viaje del satélite ruso Sputnik, la perra Laika giraba alrededor de la Tierra y dirigía su atónita mirada hacia el espacio infinito, en Tokio tres personajes se buscan desesperadamente intentando romper el eterno viaje circular de la soledad. El narrador, un joven profesor de primaria, está enamorado de Sumire; pero ella, quien se considera la última rebelde, tiene una única obsesión: ser novelista. Sumire conocerá a Myû, una mujer casada de mediana edad tan hermosa como enigmática, y juntas emprenderán un viaje por Europa tras el que nada volverá a ser igual.</i></span></blockquote>
Desde el principio me enganchó. Espero que a ti también te guste. </div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-23728089031336777432016-07-03T23:54:00.000+02:002016-07-04T16:32:37.776+02:00LA RECERCA DEL FLAMENC<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;"><br /></span></span></div>
<h2 style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Ahir, com ja vaig dir que faria, vaig
anar a la presentació, que feren a Ses Salines, del llibre: "<i><b><a href="http://www.labreuedicions.com/la-recerca-del-flamenc-dels-grans-sebastia-portell-jaume-c-pons-alorda-joan-todo-al-timeout-23-12-15/">La recerca del flamenc</a>"</b></i><b> </b></span><i>de: Sebastià Portell, Jaume C Pons Alorda i Joan Todó, amb pròleg d' Andreu Sobirats de l' editorial: La breu edicions.</i></span></h2>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggT-kzKw-SAonnLkQREk7FvfkcLNQ-iiIWL08NW2Rxz73aXMJLQw6fPZMxg9-t3O8i_W0o9Y859EV2lJbkbR4jjPpab5Pf7OVLIUl5EqT5szvxDTn07isPMKgVQnqwRHp2kgwAePs8mI1G/s1600/LaRecercaDelFlamenc-Mitjana.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggT-kzKw-SAonnLkQREk7FvfkcLNQ-iiIWL08NW2Rxz73aXMJLQw6fPZMxg9-t3O8i_W0o9Y859EV2lJbkbR4jjPpab5Pf7OVLIUl5EqT5szvxDTn07isPMKgVQnqwRHp2kgwAePs8mI1G/s400/LaRecercaDelFlamenc-Mitjana.jpg" width="282" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;"><br /></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 13.5pt;">Va ser a l' Església Vella, un espai
cedit per l'ajuntament, quasi sempre per fins culturals. Malauradament, el so,
com altres vegades, va ser un</span><span class="apple-converted-space" style="font-size: 13.5pt;"> </span><i style="font-size: 13.5pt;">handicap</i><span style="font-size: 13.5pt;">.
Però la bona disposició dels oradors, va fer que aquest fet quedàs una altra
cop com una anècdota.</span></span></div>
</div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">Parlant de la presentació...</span></div>
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKhc6ZMEV-_FQysKihq-mh-DR5CMoKZ2GHYix9mef_0HXzxY69DzZ7CGQ2CgkAN2z3qQojGalVO1jBGgHW82EwxF_GtUYAOaOU2qi3mxtdRjZvAq24Ml0ZIiAF_bmlTwQKgfhvlNIliX0f/s1600/13438844_1204579806260753_5878653326922851218_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKhc6ZMEV-_FQysKihq-mh-DR5CMoKZ2GHYix9mef_0HXzxY69DzZ7CGQ2CgkAN2z3qQojGalVO1jBGgHW82EwxF_GtUYAOaOU2qi3mxtdRjZvAq24Ml0ZIiAF_bmlTwQKgfhvlNIliX0f/s320/13438844_1204579806260753_5878653326922851218_n.jpg" width="176" /></span></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: small;">Signant el llibre</span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">Equests tres autors, joves talents de la
literatura catalana, foren convidats l’any passat a fer una estada d’ una
setmana a un casal al Delta de l’Ebre, per escriure cada un una història.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">A tots tres els va encantar la idea
i sols una hora després de ser convocats, ja havien acceptat.</span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEA9yAHuI8efCzhjtKFk9HSvgO4ARl_Rq2m9rpMLqCpP-cmk1k1_SHB51Igm7KYwCEt01NCDmRP8HuyVuTQu41crDU5hjXtg-DdwCNszXGdHgOb0BShtd1h4u1xT0kwv_Hp-s2QWni_EFb/s1600/13516427_1204570726261661_2337373833049215330_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" height="179" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEA9yAHuI8efCzhjtKFk9HSvgO4ARl_Rq2m9rpMLqCpP-cmk1k1_SHB51Igm7KYwCEt01NCDmRP8HuyVuTQu41crDU5hjXtg-DdwCNszXGdHgOb0BShtd1h4u1xT0kwv_Hp-s2QWni_EFb/s320/13516427_1204570726261661_2337373833049215330_n.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span lang="CA" style="font-size: 13.5pt;">Des de l’editorial, no els imposaren res; ni temàtica, ni nombre de personatges, res... Es veu que l’ambient, els va
fer molt introspectius i cada un, sense haver-se posat d'acord prèviament, va escriure un relat d'un sol personatge. Així sorgiren t</span><span style="font-size: 18px;">res històries molt diferents, inspiradess per distintes vivències i distintes situacions personals.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">Pel que pareix, a cada un d’ells el podem reconèixer
dins el seu relat.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">Jo, he de dir que: tot i que tenc
moltes ganes de començar-lo, encara no ho he pogut fer. El vaig comprar ahir
mateix...</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh71YwrJA3U-2CUyCJhSRwUZyO3FstixRjZqa3XB502sriWlQ00hS1AAFdI9dPIlvNtuHFy7OO_XJsZj08HSIDbD_A1J__8tyTtUAh9R2GN9LWYoRmIfnbnJL2NUiCBqm7scAGUHM_gJIFC/s1600/13533080_1204570472928353_1298430511857288321_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh71YwrJA3U-2CUyCJhSRwUZyO3FstixRjZqa3XB502sriWlQ00hS1AAFdI9dPIlvNtuHFy7OO_XJsZj08HSIDbD_A1J__8tyTtUAh9R2GN9LWYoRmIfnbnJL2NUiCBqm7scAGUHM_gJIFC/s320/13533080_1204570472928353_1298430511857288321_n.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 13.5pt;">El que sí us puc assegurar, és que hi
ha veus que diuen que des de que aquest llibre va sortir a la venda l’octubre
passat, ha sorgit una febre rabiosa per tot allò relacionat amb els flamencs,
tot i que els tres autors encara no n’han pogut trobar cap, ni al Delta de l’Ebre
ni a ses Salines, dos llocs on, per altra banda, sempre n’hi ha...</span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div style="text-align: left;">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-55698268477009004682016-07-01T17:09:00.000+02:002016-07-01T17:09:13.745+02:00"Mujeres que aman a los caballos" de Alba Rueda /// "Dones que estimen als cavalls" d'Alba Rueda<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #6aa84f;">S</span>e conocieron a través de un amigo en común, al que yo también conocía. Era la víspera de San Juan de hace cuatro años. Una comida, un paseo y una larga charla unieron a Alba y a Inés.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i><b>Mujeres que aman a los caballos</b> </i>había caído en manos de Inés, un tiempo antes, cuando Mariam le hablo del libro; sin saber que la autora marcaría su vida más adelante. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMs-ZzuTVcZuPl4Z7Jga7-0hSdWaaqQceMYWpaNVlBKeYqKMC5dQDDmSe98boTK7jCz0drKUEN8d7piaKsT6Pyna3aTal2wLggarnzew79b1AUSe1Z5GdYdINc5S2g9i95Lg11240UMmQ/s1600/9788415228400.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMs-ZzuTVcZuPl4Z7Jga7-0hSdWaaqQceMYWpaNVlBKeYqKMC5dQDDmSe98boTK7jCz0drKUEN8d7piaKsT6Pyna3aTal2wLggarnzew79b1AUSe1Z5GdYdINc5S2g9i95Lg11240UMmQ/s400/9788415228400.jpg" width="278" /></span></a><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Un día sonó el teléfono, no eran habituales sus llamadas. Tampoco me extrañó. Ella era mi amiga del alma, esa amiga que aunque pasen años la conversación continúa como si tan solo hubieran pasado cinco minutos. Me contó sobre una persona maravillosa con la que se sentía muy identificada. Una persona con la que disfrutaba estar, independiente, muy profesional, con mucho qué contar, segura de sí misma, con carácter, muy activa y qué había escrito un libro maravilloso. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">—Tienes que leer el libro de Alba, te gustará —me repetía Inés—, tienes que conocerla.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Mía aún no había ocupado el lugar de Xana, cuando la muerte de Pachu, el perro blanco, hizo que Alba emprendiera el viaje a Escocia. Un viaje en el qué encontró otra forma de vivir, en la que se da sentido a la vida y al amor. En dónde descubrió el sentimiento recíproco de los caballos. Alba recorre las tierras que había visitado para volver a perderse en un pueblo remoto del noroeste de las Tierras Altas, las Highlands, y encontrarse a si misma entre personajes entrañables con los que disfrutaría de un trago de <span style="background-color: white; color: #333333; text-align: justify;"> </span>whisky y música celta conviviendo con una comunidad donde se respeta y se vive según la tradición de sus antepasados celtas. </span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Hice caso a Inés y conocí a Alba a través de la red. El universo aún no nos ha puesto en el mismo lugar. Confirmé su generosidad, su carácter, su sensibilidad y su buen corazón. Todo lo descrito por mi amiga se confirmaba en cada una de las conversaciones. Leí su libro. Disfruté párrafo por párrafo, hoja por hoja. Aprendí a ver con otros ojos a los caballos. Experimenté esa sensación de acercamiento a ese mundo especial que transmiten los animales. Soñé con los paisajes verdes de Escocia y sentí el calor de los hogares en las casas celtas de las Highlands.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Mía ocupa el sofá qué hay al lado del de Inés. De vez en cuando, estira su gran cuerpo de galgo para volver a su sofá y seguir observando silenciosamente a su dueña. Inés, desde aquel verano en que conoció <a href="https://www.facebook.com/lafabricadelaalegria/?fref=ts">la Fabrica de la Alegría </a>, lee otros libros y pasea a caballo en compañía de Alba. Su mirada es mas brillante y disfruta de nuestras conversaciones en cada una de mis visitas. Las dos recordamos a la buena de Xana, aquella cocker que tanta compañía le hizo en otros tiempos, mientras planeamos un día entre caballos que por uno o por otro tarda en llegar.</span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><i style="font-style: italic;">"Alba regresa a casa convertida en la mujer que siempre fue y nunca pudo ser, y comienza a darse cuenta de cómo el poder de su propio cambio hace que todo cambie a su alrededor. El premio por haber sido capaz de enfrentarse a sus miedos y vencerlos es su renovada capacidad para decidir su propia vida y el descubrimiento de un gran secreto de familia.".</i></span><i style="font-family: arial, helvetica, sans-serif;"> </i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Vive rodeada de sus caballos y ofrece cursos y<span style="color: #222222; line-height: 22.4px;"> sesiones de psicoterapia asistida y coaching con caballos para mujeres a la vez que continúa escribiendo.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; line-height: 22.4px;"><b><br /></b></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; line-height: 22.4px;"><b>Mujeres que aman a los caballos</b> te hará disfrutar de la magia de un mundo que aún existe, en dónde la amistad y el amor nacen entorno a una taza de té, una canción y una suave lluvia tras el cristal. Te hará experimentar el acercamiento a los caballos en libertad y sin miedos. Un libro maravilloso que te cautivará.</span></span></span><br />
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; line-height: 22.4px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 22.4px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 22.4px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 22.4px;"><br /></span></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 22.4px;"><br /></span></span></span>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es conegueren mitjançant
un amic en comú, en el que jo també coneixia. Era la vigília de Sant Joan de fa
quatre anys. Un dinar, una passejada i una conversa llarga uniren a l’Alba i a
la Inés.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b><i>Dones que estimen als
cavalls</i></b> havia caigut a les mans de na Inés, fa un temps, quan Marian l’hi parlà
del llibre; sense saber que l’autora marcaria la seva vida mes endavant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un dia sonà el telèfon, no
eren habituals les seves cridades. Tampoc em va estranyar. Ella era la meva
amiga d l’ànima, aquella amiga que baldament passin els anys, la conversació
continua com si tan sols haguessin passat cinc minuts. Em va contar envers una
persona meravellosa amb la que se sentia molt identificada. Una persona amb la
que gaudia estar, independent, molt professional, amb molt que contar, segura
de si mateixa, amb caràcter, molt activa i que havia escrit un llibre
meravellós.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">--- Has de llegir el
llibre de n’Alba, t’agradarà --- em repetia la Inés --- has de conèixer-la.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4JuaHOD6yuRtITo62BMj4iwr98IeMnlSh_9oRd_QWOD_xeRJkJkJ2VScRWEEio7DMn_0YJAAxZ_HFbhzn-DP5hShzqGBm7tz9muEDhRpFlVoOF-YsT8vuY-j_LReJgm9oWQ1haNVjWnc/s1600/9788415228400.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4JuaHOD6yuRtITo62BMj4iwr98IeMnlSh_9oRd_QWOD_xeRJkJkJ2VScRWEEio7DMn_0YJAAxZ_HFbhzn-DP5hShzqGBm7tz9muEDhRpFlVoOF-YsT8vuY-j_LReJgm9oWQ1haNVjWnc/s320/9788415228400.jpg" width="223" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Na Mia encara no havia
ocupat el lloc de na Xana, quan la mort de’n Pachu, el ca blanc, va fer que
n’Alba emprengués el viatge cap a Escòcia. Un viatge en el que trobà una altra
forma de viure, en el que té sentit la vida i l’amor. Un viatge a on descobrí
el sentiment recíproc dels cavalls. N’Alba recorre les terres que havia visitat
per tornar a perdre’s a un poble remot del nord-oest de les terres altes, les
Highlands, i trobar-se a si mateixa entre personatges entranyables amb els que
gaudiria d’un glop de whisky i música Celta convivint amb una comunitat a on es
respecte i es viu segons la tradició dels seus avantpassats Celtes.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vaig fer cas a na Inés i
vaig conèixer a n’Alba a través de la xarxa. L’univers encara no ens ha posat
al mateix lloc. Vaig confirmar la seva generositat, el seu caràcter, la seva
sensibilitat i el seu bon cor. Tot el descrit per la meva amiga es confirmava a
cada una de les conversacions. Vaig llegir el seu llibre. Vaig gaudir paràgraf
a paràgraf, fulla a fulla. Vaig aprendre a veure amb altres ulls als cavalls.
Vaig experimentar aquella sensació d’apropament a aquell mon especial que
transmeten els animals. Vaig somiar amb els paratges verds d’Escòcia i vaig
sentir el calor de les llars a les cases Celtes de les Highlands.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Na Mia ocupa el sofà que
hi ha al costat del de na Inés. De tant en quan, estira el seu llarg cos de ca
llebrer per a tornar al seu sofà i seguir observant silenciosament a la seva
madona. Na Inés, des de l’estiu que va conèixer <a href="http://www.lafabricadelaalegria.com/"><b>La Fàbrica de l’Alegria</b></a>,
llegeix altres llibres i passeja a cavall acompanyada de n’Alba. La seva mirada
es mes brillant i gaudeix de les nostres conversacions a cada una de les meves visites. Les dues
recordem a la bona de na Xana, aquella cocker que tanta companyia l’hi feia en
altres temps, mentre planeja’m un dia entre cavalls que per una cosa o l’altre
es torba en arribar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><i>“N’Alba torna a casa
convertida en la dona que sempre fou i mai va poder esser, i comença a
adonar-se’n de com el poder del propi canvi fa que tot canviï en el seu entorn.
El premi per haver estat capaç d’enfrontar-se
a les seves pors i vèncer-les es la seva renovada capacitat per a
decidir la seva pròpia vida i el descobriment d’un gran secret de família”</i> Viu
envoltada dels seus cavalls i ofereix cursos i sessions de psicoteràpia
assistida i coaching amb cavalls per a dones alhora que segueix escrivint.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 22.4px;">
</span></span></span><br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 107%;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><b>Dones que estimen als
cavalls</b> et farà gaudir de la màgia d’un mon que encara existeix, a on l’amistat
i l’amor neixen en torn a una tassa de te, una cançó i una pluja suau darrera
els vidres. Et farà experimentar l’apropament als cavalls en llibertat i sense
pors. Un llibre meravellós que et captivarà.<o:p></o:p></span></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 22.4px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; line-height: 22.4px;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #222222; font-family: inherit; font-size: 16px; line-height: 22.4px;"><br /></span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-77634986095377525692016-06-30T13:05:00.000+02:002016-07-04T16:33:05.837+02:00LES NOCES /// LA BODA<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<h2>
</h2>
<h2>
</h2>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Martina! Àlex! Quines noces més precioses. I tu reina! Estàs guapíssima! Aquest vestit, és meravellós! I feis tan bona parella!</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Na Martina i n'Àlex, s'acaben de casar. Avui mateix.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No estará gaire a començar la festa pels més joves. Música i barra lliure fins a les cinc o les sis. Per això, la gent que no és molt de la bauxa, s'ha començat a despedir. </span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Els nuvis, drets un devora l'altra, somriuen i donen les gràcies. La cara ja els comença a fer mal de tanta alegria.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A l'esglesia, n'Àlex, ha esperat na Martina devora l'altar, mentre ella entrava del bracet del seu pare, que gairebé plorava; no sabia ben bé si per l'emoció o si era perque treia comtes del que li costaria el sarau.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Si començava a sumar el preu del vestit de la nina, el de la mare, el seu...buf! Ara dona gràcies d'haver tengut una sola filla, perque si encara hagués hagut de comprar vestits per dues o tres persones més...</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A més, la seva dóna, no ha volgut res que no fos de primera —com li agrada dir a ella—. I ells sí, tenen alguns doblers, però no els faran durar gaire si van d'aquest rumb.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La missa, no ha tengut res d'especial, sí llevam el coro i el pianista —que també havia pagat el pare religiosament—. Ara, la festa...La festa ha estat de pinyol vermell, com diuen a les rondalles.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Na Martina està tan contenta, «tot ha sortit tan bé!» Es repeteix incansable. «I la cara d'enveja que posava la poma de n' Esperança!» És que no entén per què l'han haguda de convidar a aquesta companya de feina de n'Alex, si ell mateix diu que no la suporta...</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Només frissa de poder parlar amb la seva millor amiga, na Carme. De fet, pensa que si entrassin una estona al bany, podrien xerrar tranquil·les i criticar els vestits tan lletjos que han duit algunes convidades. «No tothom pot tenir la classe que tenim na Carme i jo!»</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Quan aconsegueix treure's del damunt la gent, agafa na Carme de la mà i rient van cap a la intimitat del bany de senyores.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Ai, Martina, estàs preciosa! Ja sé que ja t'ho he dit mil vegades, però és qué es ver. Jo en canvi...</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Callà i no siguis poma! </span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—A on em dus? Mira que vaig mooolt gata, no hauriem de caure!</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Anam al bany! Per poder xerrar un poc tranquil·les i criticar, sobretot a aquella mala pècora de n' Esperança, que no sé ni per què ha vengut.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5DTrjDObLxgzJ8O89QX9x-eL5a7p9Fv9j6KVnOEwmigZhymlLhs-kJeG0KRl25IR9jqJwfpOUv7Tw-fmfqqyonH9VlcrXnZvOr0AsXcR9mFk_0Ntngqc7WDx8V-YOY5Koe-ut9o8_cJQJ/s1600/13514284_10208633421845784_1503107100_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5DTrjDObLxgzJ8O89QX9x-eL5a7p9Fv9j6KVnOEwmigZhymlLhs-kJeG0KRl25IR9jqJwfpOUv7Tw-fmfqqyonH9VlcrXnZvOr0AsXcR9mFk_0Ntngqc7WDx8V-YOY5Koe-ut9o8_cJQJ/s400/13514284_10208633421845784_1503107100_n.jpg" width="335" /></a><span style="font-family: inherit;">Tot just entrar al bany, senten els gemecs d'una dona, i tot d'una veuen que no són de mal, precisament.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Mal dissimulen una rialla, al temps que senten la veu d'un home que diu en un xiuxiueig:</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Calla, no facis tant de renou, crec que ha entrat algú.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Pensa tú si ha entrat algú! Estam ben tot sols, i què si em senten? Així la teva dona veurà, a la fi, que és amb mí que t'agrada fer-ho i no amb ella.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Calla!</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Però si ets tú el que sempre diu que cardar amb ella és talment com fer-ho amb una morta...</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—És ver, m'agrada molt més boixar amb tú. Uf! Ja no podia esperar més per aglapir-te! No crec que això duri gaire...</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Na Martina i la seva amiga surten del bany rient.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Qui devien ser? —demana na Carme— Pobra banyuda de dona.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—No li he conegut la veu a ell, tan fluixet com xerrava, però ella amb els crits que feia, estic segura que era n'Esperança.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—La de la feina de n'Alex? Però si quasi bé no la coneixes, mira que la tens entre cella i cella a la pobra!</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Ho sé cert que era ella! Anem darrera aquell fasser i veurem amb qui surt, no crec que haguem d'esperar gaire pel renou que feien —i es posa a riure altre cop.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sis o set minuts més tard, la parella surt del bany, na Martina i na Carme darrera el fasser veuen com la germana de n'Àlex s'acosta a ell mentre li diu:</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Àlex, on us heu aficat na Martina i tú? Tothom demana per voltros —mirant-lo amb extranyesa, continua— I, qué hi feies al bany de les dones?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
_____________</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¡Martina! ¡Álex! ¡Qué boda más preciosa! ¡Y tu, reina, estás guapísima! ¡El vestido es una maravilla! ¡haceis tan buena pareja!...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Martina y Álex se acaban de casar.</span></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Dentro de nada empezará la fiesta para los más jovenes. Música y barra llibre hasta las cinco o las seis de la mañana. Por eso, la gente a la que no le va mucho la juerga, ha empezado a despedirse. </span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Los novios, de pie uno al lado del otro, sonrien y dan las gracias. La cara les duele ya, de tanta alegria.</span></div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">En la iglesia, Álex, ha esperado a Martina junto al altar, mientras ella entraba del brazo del su padre, que estaba a puntito de llorar; no sabía muy bien si por la emoción o si era porque estaba calculando lo que le iba a costar la «fiestecita».</span><br />
<span style="font-family: inherit;">.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Si empezaba a sumar el precio del «vestidito» de la niña, el de la madre, el suyo..¡buf! Ahora da las gracias por haber tenido solo una hija, porque si hubiese tenido que vestir a dos o tres personas más...</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-indent: 0px;">
<div style="color: black; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Además, su mujer, no ha querido nada que no fuese de primera —como le gusta decir a ella—. Y ellos sí, tienen algún dinero, pero no les va a durar demasiado, si continuan actuando como si la bolsa no tuviera fondo...</span></div>
</div>
<div style="color: black; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; margin: 0px; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div style="color: black; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La misa, no ha sido nada del otro mundo, nada especial, si dejamos a un lado al coro y al pianista —que también ha pagado el padre religiosamente—. ¡¿En cambio, la fiesta?! ¡Ha sido sonada!</span></div>
</div>
<div style="color: black; font-size: medium; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; letter-spacing: normal; line-height: normal; text-transform: none; white-space: normal; word-spacing: 0px;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="text-align: justify;">Martina está tan contenta, «¡todo ha salido tan bien!» Se repite incansablemente. «Y la cara de envidia que ponía la "gili" de Esperanza!» </span><span style="text-align: justify;">Es que no entiende por qué la han tenido que invitar, no es más que una compañera de trabajo de Alex, si él mismo dice que no la soporta... </span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span>
<span style="font-family: inherit;">Se muere de ganas de hablar con su mejor amiga, Carmen. De hecho, piensa que si entraran un rato al baño, podrían estar tranquilas y criticar los vestidos tan horribles que llevan algunas invitadas. «¡No todo el mundo puede tener la clase que tenemos Carmen y yo!»</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Cuando consigue sacarse del encima a la gente, coge a Carmen de la mano y riendo van hacia el baño de señoras.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¡Ay, Martina, estás preciosa! Ya sé qué te lo he dicho mil veces esta noche. Yo en cambio...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¡Calla y no seas tonta! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¿Donde vamos? Mira que estoy muy borracha, ¡a ver si me voy a caer!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¡Vamos al baño! Para poder hablar un poco tranquilas y criticar, sobre todo a aquella mala pécora de Esperanza ¡No sé ni por qué ha tenido que venir!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">En cuanto ponen un pie en el baño, oyen los gemidos de una mujer, que no son de dolor precisamente.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Disimulan la risa, al tiempo que oyen la voz de un hombre que cuchichea:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Calla, no hagas tanto ruido, creo que ha entrado alguien.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¡Que va ha haber entrado alguien! Estamos completamente solos, y ¿qué si me oyen? Así tu mujer verá, al fin, que es conmigo con quien te gusta hacerlo y no con ella.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¡Calla!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Pero si eres tú el que siempre dice que follar con ella es como si lo hacieras con una muerta...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Es verdad, me gusta mucho más follar contigo. ¡Uf! ¡No veía el momento de poder metértela! No creo que esto vaya a durar mucho...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Martina y su amiga salen del baño riendo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5DTrjDObLxgzJ8O89QX9x-eL5a7p9Fv9j6KVnOEwmigZhymlLhs-kJeG0KRl25IR9jqJwfpOUv7Tw-fmfqqyonH9VlcrXnZvOr0AsXcR9mFk_0Ntngqc7WDx8V-YOY5Koe-ut9o8_cJQJ/s1600/13514284_10208633421845784_1503107100_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5DTrjDObLxgzJ8O89QX9x-eL5a7p9Fv9j6KVnOEwmigZhymlLhs-kJeG0KRl25IR9jqJwfpOUv7Tw-fmfqqyonH9VlcrXnZvOr0AsXcR9mFk_0Ntngqc7WDx8V-YOY5Koe-ut9o8_cJQJ/s400/13514284_10208633421845784_1503107100_n.jpg" width="335" /></span></a><span style="font-family: inherit;">—¿Quiénes debían ser? —pregunta Carmen riéndose— Pobre, la mujer del tipo, vaya par de cuernos le están saliendo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—A él no le he reconocido la voz , con el tono tan bajo era difícil. Aunque ella, con los gritos que daba, estoy segura de que era Esperanza.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¿La del trabajo de Álex? Pero si casi no la conoces, ¡mira que la tienes entre ceja y ceja a la pobre!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—¡Estoy segura de que era ella! Vamos a escondernos detrás de aquella palmera y veremos con quien sale, no creo que tengamos que esperar mucho por lo que ha dicho él —y se pone a reír otra vez.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Seis o siete minutos más tarde, la pareja sale del baño, Martina y Carmen detrás de la palmera ven como la hermana de Álex se acerca a él mientras le dice:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">—Álex, ¿dónde os habéis metido Martina y tú? Todo el mundo pregunta por vosotros. —mirandolo extrañada, continua— Y, ¿qué hacías en el baño de las mujeres?»</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-35845133829584857002016-06-28T13:45:00.000+02:002016-06-28T13:46:21.954+02:00LA PALABRA MÁS HERMOSA.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3vUn8RALIcIq7W2nm__QAzl65uQVaS0c5YXLGjUKWMWCiNWHgtxz3vwbRUuiOddZH7V45-YStw8S-YpASKJCxvR_Q24JDnlMkjQfmWTHruE8OPG-HZxPcry5h881D2oFfkg50A_7EPSDL/s1600/LA+PALABRA+M%25C3%2581S+HERMOSA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3vUn8RALIcIq7W2nm__QAzl65uQVaS0c5YXLGjUKWMWCiNWHgtxz3vwbRUuiOddZH7V45-YStw8S-YpASKJCxvR_Q24JDnlMkjQfmWTHruE8OPG-HZxPcry5h881D2oFfkg50A_7EPSDL/s320/LA+PALABRA+M%25C3%2581S+HERMOSA.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Aquest llibre, va caure en les meves mans l'any passat. Estava un poc trista i vaig plorar l'os del front llegint-lo. Però, això no vol dir que sigui molt trist, si acàs que jo som una "mica" poma. Tampoc es pot dir d'ell que sigui un llibre alegre. Si s'ha de definir d'alguna manera, es pot dir que és dur.<br />
<br />
És un llibre dur perque conta una guerra, i tot i que totes les guerres són dures, pareix que les coses tan horribles que hi passen, no són possibles tan aprop de nosaltres (ni en el temps, ni geogràficament).<br />
<br />
Present i passat s'entrellacen a aquesta novel·la. Ens conta la història d'una dona Italiana que retorna a Sarajevo, on havia viscut a l'any 86 com a estudiant, i durant la guerra dels Balcans als anys 90.<br />
El motiu del retorn, és una exposició fotográfica que es fa a la ciutat en conmemoració del final del conflicte. Un dels fotógrafs dels que se n'exposa l'obra, era el seu marit durant la guerra, i pare del fill adolescent que l'acompanya, totalment en contra de la pròpia voluntat.<br />
<br />
Em va impresionar tant, que un temps després, a la televisió vaig veure na Penélope Cruz i abans de tenir temps de canviar de canal (no sé per què, però basta que ella surti per voler fer-ho), va dir una frase, només una, i vaig reconeixer-hi d'immediat el llibre. Per una vegada, vaig suportar a l'actriu i vaig veure un trocet de la película, que ja acabava.<br />
Per si us interessa, la película es diu: <i style="font-weight: bold;">Volver a nacer, </i>aquí us deix la portada.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqOdN_KyBNhvQt-YbfJUa7Rav8wRGsuqJMS1GPoF7Mkx83nBRu4YqQvyEJU_JbsjM-MT9lp6ssVXoUWXB_PuBXtnY1y-2YpzIBfdO6YLgyoy2bB14iwisVXvawWDkNXVJV5hazKKWOHVf3/s1600/volver_a_nacer_15996.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqOdN_KyBNhvQt-YbfJUa7Rav8wRGsuqJMS1GPoF7Mkx83nBRu4YqQvyEJU_JbsjM-MT9lp6ssVXoUWXB_PuBXtnY1y-2YpzIBfdO6YLgyoy2bB14iwisVXvawWDkNXVJV5hazKKWOHVf3/s320/volver_a_nacer_15996.jpg" width="215" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
I per vosaltres, quina és la paraula més hermosa?</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
---------------------------------------</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3vUn8RALIcIq7W2nm__QAzl65uQVaS0c5YXLGjUKWMWCiNWHgtxz3vwbRUuiOddZH7V45-YStw8S-YpASKJCxvR_Q24JDnlMkjQfmWTHruE8OPG-HZxPcry5h881D2oFfkg50A_7EPSDL/s1600/LA+PALABRA+M%25C3%2581S+HERMOSA.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3vUn8RALIcIq7W2nm__QAzl65uQVaS0c5YXLGjUKWMWCiNWHgtxz3vwbRUuiOddZH7V45-YStw8S-YpASKJCxvR_Q24JDnlMkjQfmWTHruE8OPG-HZxPcry5h881D2oFfkg50A_7EPSDL/s320/LA+PALABRA+M%25C3%2581S+HERMOSA.jpg" /></a>Este libro, cayó en mis manos el año pasado. Estaba un poco triste y lloré como una Magdalena cuando lo leí. Pero esto no quiere decir que sea muy triste, si acaso, quiere decir que yo soy un poco "tontina". Tampoco es que se pueda considerar un libro alegre. Si lo tengo que definir de alguna manera, diré que es duro.</div>
<br />
Es un libro duro porque cuenta una guerra,y aunque todas las guerras son duras, parece que cosas tan horribles no pueden estar pasando tan cerca de nosotros (tanto en el tiempo como geográficamente).<br />
<br />
Presente y pasado estan entrelazados en esta novela. Nos cuenta la historia de una mujer Italiana que vuelve a Sarajevo, donde había vivido en el año 86, como estudiante, y durante la guerra de los Balcanes en los años 90.<br />
El motiu de su regreso, es una exposición fotográfica que se hace en Sarajevo en conmemoración del final del conflicto. Uno de los fotógrafos que exponen, era su marido durante la guerra, y padre del hijo adolescente que la acompanya, totalmente en contra de su propia voluntad.<br />
<br />
Me impresionó tanto, que cierto tiempo después, en la televisión vi a Penélope Cruz y antes de tener tiempo de cambiar de canal (no sé por qué, pero basta que ella salga para querer hacerlo), dijo una frase, sólo una, que me hizo reconocer inmediatamente el libro. Por una vez, soporté a la actriz y vi un trocito de la película, que ya estaba terminando.<br />
Por si os interesa, la película se titula: <i style="font-weight: bold;">Volver a nacer, </i>aquí os dejo la portada.<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqOdN_KyBNhvQt-YbfJUa7Rav8wRGsuqJMS1GPoF7Mkx83nBRu4YqQvyEJU_JbsjM-MT9lp6ssVXoUWXB_PuBXtnY1y-2YpzIBfdO6YLgyoy2bB14iwisVXvawWDkNXVJV5hazKKWOHVf3/s320/volver_a_nacer_15996.jpg" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: left;">
Y para vosotros ¿Cuál es la palabra más hermosa?</div>
<br />Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-77132907601555338312016-06-25T17:49:00.000+02:002016-06-26T22:40:52.490+02:00Citas y frases.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Quien no haya pasado tardes enteras delante de un libro, con las orejas ardiéndole y el pelo caído por la cara, leyendo y leyendo, olvidado del mundo y sin darse cuenta de que tenía hambre o se estaba quedando helado... Quien nunca haya leído en secreto a la luz de una linterna, bajo la manta, porque Papá o Mamá o alguna otra persona solícita le ha apagado la luz con el argumento bien intencionado de que tiene que dormir, porque mañana hay que levantarse tempranito... Quien nunca haya llorado abierta o disimuladamente lágrimas amargas, porque una historia maravillosa acaba y había que decir adiós a personajes con los que había corrido tantas aventuras, a los que quería y admiraba, por los que había temido y rezado, y sin cuya compañía la vida le parecería vacía y sin sentido...Quien no conozca todo eso por propia experiencia, no podrá comprender probablemente lo que Bastian hizo entonces.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La historia interminable - Michael Ende.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f7f8f6; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #f7f8f6; font-family: "courier new" , "courier" , monospace; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipIuHfKHMJQE3fU45mSkYtQt3SM-_Ej9iluxCctVBKzCzeraTlp1wkt8ABJcP8cnLDV_ohYlwYuOtvlCsoOkl2gusv5sac8VNt6ObOBDPKJDshmz3gNVJBoxk-IGUAWbclhnDg6Tf1iDj3/s1600/aurynprincipal.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipIuHfKHMJQE3fU45mSkYtQt3SM-_Ej9iluxCctVBKzCzeraTlp1wkt8ABJcP8cnLDV_ohYlwYuOtvlCsoOkl2gusv5sac8VNt6ObOBDPKJDshmz3gNVJBoxk-IGUAWbclhnDg6Tf1iDj3/s320/aurynprincipal.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">M'agradaria inaugurar, amb aquesta cita, una secció al bloc. Una que xerri sense més que algunes frases, dels llibres que més ens han agradat, o que expressen coses que nosaltres també pensam, però amb paraules molt més ben dites.</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">Quina cita o cites us agraden a vosaltres?</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Me gustaría inaugurar, con esta cita, una sección en el blog. Una que hable sin más que algunas frases, de los libros que más nos han gustado, o que expresan cosas que nosotros también pensamos, aunque con palabras mucho mejores.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="font-family: inherit;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;">¿Qué cita o citas os gustan a vosotros?</span></span></div>
<span style="font-family: inherit;">
</span>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-71809661200078454552016-06-24T17:28:00.000+02:002016-06-26T13:30:29.213+02:00La Generación Kindle y "La Revelación de Qumrán"<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #222222; font-family: inherit; font-size: x-small;">Navegaba buscando libros que leer, autores que descubrir, géneros que desconocía... cuándo ante mí aparecieron los grupos de escritores noveles, los grupos de lectores compulsivos, los grupos de novedades literarias, los grupos de libros imprescindibles. Un abanico de posibilidades en la red, un amplio espectro de lecturas que ni en veinte reencarnaciones podría leer todas las lecturas de las que los y las enamoradas de los libros me ofrecían.</span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white; color: #222222;">
</span>
</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">A la par conocía la lectura en ebook y comenzaba la nostalgia del olor a papel, al sobeteo de las paginas de diferentes texturas, al sumergirte en la vorágine de ejemplares de las vetustas bibliotecas. No era cuestión de modernidades, ni cuestión de espacio en la estantería de casa. Era cuestión de economía. La diferencia de precio era considerable y en mi bolsillo no había monedas suficientes para los precios qué habían alcanzado los libros en nuestro país, aunque sí que he de reconocer que rescaté alguna edición de bolsillo de algún expositor que aún podía permitirme el lujo de comprar. </span></span></span><span style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-size: 12.8px;">Pasaba de puntillas y sin hacer ruido, leyendo las críticas, las novedades, los comentarios, las experiencias de quien buscaba una primera oportunidad, de quien había conseguido que Amazon o cualquier otro portal virtual en busca de negocio, publicara sus novelas, quien las ofrecía a buenos precios o incluso gratuitamente o a vuelta de mail con tal de promocionarse. También con generosidad absoluta enviaban a contrarrembolso su libro. Contaban sus experiencias con editoriales, encuentros con otros escritores, interactuaban en su mundo de letras digitales, </span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">buscándose la vida en un mundo enmarañado en el que todos necesitaban un hueco entre los libros mas vendidos.</span></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjosLmHeKonWsk4xVcGJ7PMrd6F1IuGyqWS_TVLAK7Z_86DXvIZXdOos5-3RcQVleyajyfsasqrH9d-ykIB4-3XMwzp6JRAmDa8tWVx75zgbGcasckkKyWczqPpbFe-ckOTFFGUDLnyYi8/s1600/revelacion_Qumran-final-e-book.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjosLmHeKonWsk4xVcGJ7PMrd6F1IuGyqWS_TVLAK7Z_86DXvIZXdOos5-3RcQVleyajyfsasqrH9d-ykIB4-3XMwzp6JRAmDa8tWVx75zgbGcasckkKyWczqPpbFe-ckOTFFGUDLnyYi8/s400/revelacion_Qumran-final-e-book.jpg" width="281" /></a></span></span><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: 12.8px;"> Leía mucho. Leía bueno y menos bueno. Leía buscando huir de los grandes nombres de las letras en castellano. Buscaba algo impactante. Alejado de lo de siempre. Hasta qué me di cuenta qué lo de siempre está siempre porque es la vida misma en menor o mayor grado de fantasía, y todos los géneros están inventados. </span></span></span><span style="background-color: white; color: #222222;"><span style="font-size: 12.8px;">Asidua a los foros, era testigo de sus inquietudes en un universo hasta entonces desconocido para mi. El universo de una nueva generación de escritores. </span></span><span style="font-size: 12.8px;">Me cansé de buscar y dejé que me encontraran. </span><span style="color: #222222; font-size: 12.8px;">Una noche recibí un mensaje, supongo que llevado por la curiosidad de ver mi nombre repetido en distintos foros, me preguntó sin miramientos sí yo era escritora. </span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Si por escritora hay que tener un libro publicado, entonces no lo era. David, era uno de tantos que acababa de editar su primer libro. Comenzamos a entablar conversación sobre el mundo de los libros y también de la vida misma. En el silencio de la noche, cuando todo se calmaba y la realidad se mezclaba con la ficción, me contaba sus aventuras al querer editar un libro sin ser nadie en el mundo de las editoriales. La abnegación que suponía el plantearse narrar una historia. </span></span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;">Después de un par de días de charla me decidí a comprarle el libro que había editado. Cómo cada vez que compraba a "un desconocido" me invadía la inseguridad en la compra aunque el gasto económico no fuera sustancial. </span></span><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><a href="http://daviddepedro.com/wordpress/?page_id=2" style="font-size: 12.8px;">David de Pedro</a><span style="font-size: 12.8px;">, no me defraudó y su primer libro me entusiasmó. </span><a href="http://daviddepedro.com/wordpress/?page_id=165" style="font-size: 12.8px;">La Revelación de Qurmrán</a><span style="font-size: 12.8px;"> ocupó mi tiempo hasta que finalicé su última página. Durante su lectura no podía evitar ir comentando las aventuras de Oscar con su creador. Esta posibilidad de comentario online, estimulaba más la lectura y cómo me comentaron después otros autores, estimula y alienta a que los recién iniciados continúen con la ilusión de crear historias. </span></span><a href="http://daviddepedro.com/wordpress/?page_id=165" style="font-family: arial, sans-serif;">La Revelación de Qurmrán</a> <span style="font-size: x-small;">e</span><span style="color: #222222; font-size: 12.8px;">s un libro trabajado, en dónde el tema de fondo se ve investigado y los personajes muy elaborados. Un primer libro escrito con un alto nivel para tratarse de un desconocido escritor. En suma, es un libro que recomiendo que leáis. Os invito a pasaros por su </span><a href="http://daviddepedro.blogspot.com.es/" style="font-family: arial, sans-serif;">blog</a> <span style="color: #222222; font-size: 12.8px;">y a comprarlo en<a href="http://daviddepedro.com/wordpress/?page_id=144"> los puntos de venta</a></span></span><span style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br /></span></span></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; font-family: inherit;"></span></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white;">
</span><span style="background-color: white;"></span>
</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white;">
</span><span style="background-color: white; color: #222222;"></span></span></div>
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;">
</span><span style="background-color: white; color: #222222;"></span></span>
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white; color: #222222;">
</span></span></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: inherit;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="background-color: white;"></span></span><br /></span>
<span style="font-family: inherit;"><span style="background-color: white;">
</span>
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white;"><span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.8px;"><br /></span></span></span></div>
<span style="background-color: white;">
</span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<span style="background-color: white;">
</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-86294280413186316252016-06-23T20:32:00.000+02:002016-06-26T13:27:55.105+02:00SEMPRE, LLEGIR.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Ahir em vaig emocionar molt a la festa de fi de curs de l' escola dels nins.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Es veu que a la biblioteca fan préstec de llibres. </span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Obvi! podrieu pensar. No tan obvi, vos dic jo!</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Avui, que els nins tenen ordinador, tauleta, consoles variades...Vos pensau, que els interessen els llibres? No, no els interessen gaire —no diré gens, per què no digueu que som molt exagerada—.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUZHz4d5T7V10T78Iz6uatpEyIEcK6JLfy7uhSrC9YCw_pUhwei_LeKUvZ4cKOhZA4OWCU01D3HGY753XQ9LGpZXLZF7AHWff5_WAicfKuvY6pdlfW7O675udOB36aHI8yme4AYWIODG9w/s1600/b1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUZHz4d5T7V10T78Iz6uatpEyIEcK6JLfy7uhSrC9YCw_pUhwei_LeKUvZ4cKOhZA4OWCU01D3HGY753XQ9LGpZXLZF7AHWff5_WAicfKuvY6pdlfW7O675udOB36aHI8yme4AYWIODG9w/s320/b1.jpg" width="320" /></span></a><span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A més, es veu que estic equivocada. </span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Sí que hi van a bestreure llibres a la biblioteca, alguns. Fins i tot perden una part del temps del pati per poder anar-hi.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Però entre tots aquests petits usuaris, hi ha hagut una nina, de nou anys, que n' ha tret 72 (setanta-dos, per si no vos havia quedat clar!).</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Els mestres, amb molt bon criteri, em sembla a mí, li varen fer un regal. Crec que eren més llibres.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No sé com ho hem de fer, però ben segur que hi ha una manera perquè els nins s'interessin per la lectura.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Com va dir ahir na Maria, qui llegeix pot viatjar a molts de mons, no està mai aturat. Coneix gent i llocs. Fa tornar gran la seva ment.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Perquè quan coneixes tants de llocs, tantes persones, tantes situacions diferents, es fa molt més difícil sentir odi o ràbia o por cap als que no no són exactament igual que tú.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-78749617616125703502016-06-18T14:37:00.000+02:002016-06-26T13:25:51.615+02:00Jandy Nelson<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">L' any passat vaig descobrir aquesta autora per casualitat, i va ser una troballa, per a mí, excepcional. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Primer vaig llegir <b><i>El cielo </i><i>está</i><i> en cualquier </i><i>lugar.</i></b></span></div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<span style="font-family: inherit;"><i></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHmn6_TpeL3XoBY7NnK2YJG22cqDPlCgH3yDYUbIOx4vm4l67NLWbb4e5-06j4YYGSvstVibyn8YH9Q5NCiawoZQO8adhrrk00wYCJMRp9EWYk-0bewUwfw4Fdtu6Cj-Rgii9MsTZSg6IX/s1600/Cielo+En+Cualquier+Lugar%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHmn6_TpeL3XoBY7NnK2YJG22cqDPlCgH3yDYUbIOx4vm4l67NLWbb4e5-06j4YYGSvstVibyn8YH9Q5NCiawoZQO8adhrrk00wYCJMRp9EWYk-0bewUwfw4Fdtu6Cj-Rgii9MsTZSg6IX/s320/Cielo+En+Cualquier+Lugar%255B1%255D.jpg" width="211" /></span></a></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Conta la història d' una al·lota de desset anys, Lennon Walker, que viu amb la seva padrina i un oncle. És una lectora incansable i la segona clarinetista de la banda de l'institut.</span></div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">La mort sobtada de la seva germana gran i l'arribada d'un trompetista excepcional a l'escola faran que el seu món es capgiri.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Els americans classifiquen aquesta novel·la com a<i> literatura juvenil, </i>i quan el llibre va caure a les meves mans jo tenia ganes<i> </i>de llegir alguna cosa que fos lleugera i em fes passar una estona desconectada i tranquil·la.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Quan el vaig acabar de llegir, vaig tornar a pensar que els americans s'haurien de fer mirar això de les seves classificacions.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Desconnectar, vaig desconnectar, perquè la història em va enganxar tant que no podia fer res més que seguir llegint. També vaig riure, però moltes vegades ho feia al mateix temps que plorava.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">No us vull enganyar, és una història d'amor, de dol, de sentiments, de traïció... —vaja, que no és una novel·la elevada i incomprensible— i la forma de contar-la de l'escriptora em va agradar tant que encara no l'havia acabat i ja havia demanat l'altre llibre que ha escrit.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Per a mi, els diferents personatges són els vertaders protagonistes de la història. Cada un viu la situació de la mort de la germana de na Lennon de forma diferent —com ens passa a tots en realitat—. Són molt peculiars: des de la padrina, que a més de florista és pintora ( i pinta tots els seus quadres únicament amb el color verd), fins al trompetista, Joe, i els seus germans, que són l'aire més fresc de la novel·la.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Jo el vaig comprar en ebook, però us aconsello comprar-lo en paper si us fa ganes llegir-lo. Si dic això és perquè na Lenny sempre du en llapís al damunt i "xerra" amb la seva germana, o expressa els seus sentiments en qualsevol cosa que caigui a les seves mans: un tassó de cartro buit, un torcaboques de paper..., i aquestes notes, a l'ebook es fan un poc difícils de llegir. Crec que és l'única cosa que puc dir dolenta del llibre. Tot el demés m'ha encantat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">És el primer llibre que comento, així que als que llegeixin el comentari —si és que el llegeix algú—, us agraïria que em diguessiu si trobau que falta o sobra alguna cosa.</span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><br /></span></div>
</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Bona lectura.</span></div>
</div>
</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-31666629248799763162016-06-15T00:20:00.000+02:002016-07-04T02:00:01.380+02:00ONES TÉ LA MAR.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAb1p1dKk1ftO0aUIl6m35w5PDxZIqf7wz0GsCX9cjF8YQJWy632GsJTS5kiq-LN7T5oBHVbrXAMKWyQx-wgS28UmMVtegfFQ4RpNr4Tqx-iWWxHOzxb-Z5BwiWVwn8gOFexzf2Tatc-UX/s1600/20141207_140023.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAb1p1dKk1ftO0aUIl6m35w5PDxZIqf7wz0GsCX9cjF8YQJWy632GsJTS5kiq-LN7T5oBHVbrXAMKWyQx-wgS28UmMVtegfFQ4RpNr4Tqx-iWWxHOzxb-Z5BwiWVwn8gOFexzf2Tatc-UX/s400/20141207_140023.jpg" width="240" /></a><span style="font-family: inherit;">Hi ha certes persones que són com a ones. Com a ones? Vos demanareu! Sí, com a ones.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">A vegades s'acosten, a vegades s'allunyen, però sempre hi són. </span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">D'una manera o altra les tens al teu costat, no deixen que facis el camí a soles.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Aquestes persones són un regal meravellós, igual que ho són les ones.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Avui començ un projecte que m'il·lusiona molt, amb una persona que no només m'ha acompanyat durant el camí —a vegades més a prop, a vegades més enfora—, sinó que a més m'ha fet riure quan ho he necessitat i ha plorat amb mi quan ha fet falta.</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;">Amb el permís de'n Lluís Llach diré: "Desitjo que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Que el velam del nostre vaixell afavoreixi el Deu dels vents, per anar més lluny, sempre més lluny".</span></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div>
<div style="text-align: center;">
--------------------------------</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: left;"><br /></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="text-align: left;">Existen ciertas personas que son como las olas. ¿Cómo las olas? Os preguntareis, sí, como las olas.</span></div>
</div>
A veces se acercan, otras se alejan, pero siempre están ahí. De una forma u otra, siempre están a tu lado, no dejan que hagas el camino tú solo.<br />
Estas personas son un regalo maravilloso, igual que las olas.<br />
Hoy empiezo un proyecto, que me ilusiona muchísimo, con una persona que no sólo me ha acompañado durante el camino — a veces más cerca, a veces más lejos—, sinó que me ha hecho reir cuando lo he necesitado y ha llorado conmigo cuando ha hecho falta.<br />
Citando una canción de Lluís Llach que me gusta mucho, y tomandome la libertad de traducirla, diré: "Deseo que el camino sea largo, lleno de aventuras, espero conocer muchas cosas nuevas. Que el dios de los vientos favorezca las velas de nuestro barco, para ir lejos, siempre más lejos"<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Mariahttp://www.blogger.com/profile/06531684593101567646noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-6243652459394798289.post-34209702896750835652016-06-14T00:44:00.000+02:002016-06-26T13:28:44.464+02:00Relaciones de hospital<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">No recuerdo cómo llegó, sí que la recuerdo vestida con un pantalón blanco y un jersey con dibujos difuminados en rojo, unas letras a la espalda y unas botas como las de caminar por el monte. Sonriente y con bromas siempre llegaba a ver como iba el traslado que acababa de traer al servicio de urgencias. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX5ZC8OHRxomhHlL1_k-R9UPW8nxkFDCfk1gmtpIWhGf32QP5U34IGYp2jIFUOTbTWXAPzT_5edsOQIaz5l4cDQry8YPbg0iwTkk6DhDzsQ7RdwL8D_8CYYwmDU-zYEEsG-P044wWN-bE/s1600/IMG_1955.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX5ZC8OHRxomhHlL1_k-R9UPW8nxkFDCfk1gmtpIWhGf32QP5U34IGYp2jIFUOTbTWXAPzT_5edsOQIaz5l4cDQry8YPbg0iwTkk6DhDzsQ7RdwL8D_8CYYwmDU-zYEEsG-P044wWN-bE/s320/IMG_1955.JPG" width="320" /></a><span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Calmaba a una niña de apenas seis meses qué lloraba desconsoladamente al intentar sondarla...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Hubo charlas, hubo empatía y el tiempo pasó y una detrás de la otra cambiamos el escenario. Coincidimos en las redes cuando pocos las usaban. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Un par de veces tomamos café. Una vez salimos a cenar con nuestras eventuales pseudoparejas. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "verdana" , sans-serif;">Una amistad que cumple la mayoría de edad y ahora iniciamos un proyecto en común, forjada entre los muros del hospital.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0