Ràdio a les set del matí

Els matins dins el cotxe escoltam na Monica Terribas, uns dels seus redactors —perdonau que ara no en recordi el nom— cada dia explica els resultats d'una enquesta "interessada". Són enquestes que conten sempre els suposats beneficis de l’empresa que les ha duites a terme.

Us demanareu perquè vos cont tot això; molt fàcil...

Avui tenc la intenció de fer una entrada “interessada” al bloc.

Com la majoria ja sabeu —per alguna cosa tenc fama , ben merescuda, de xerradora incansable—, he escrit una novel·la. 

L’any passat, vaig haver d’estar molt de temps a casa sense moure’m i per passar el temps —i per mirar de fer el repòs una mica més suportable—, vaig pensar que seria bona idea posar-me a escriure. Era una dèria que tenia des de feia anys i panys, però per manca de temps, per poca confiança en la meva capacitat i per milions de coses més, mai havia arribat a decidir dur a terme.

Us puc dir que si hagués sabut abans que ho passaria tan bé, no hagués estat tant temps a començar.

Ara també puc dir que gràcies a una editorial jove i a unes amigues entusiastes que m’han ajudat molt, segurament a l’ agost aquesta novel·la surti a la llum.

Des d’aquí i amb aquesta entrada “interessada”, vull donar les gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible. Als de Cultural-ment per donar-me aquesta oportunitat de veure la meva “obra” en paper; als que l’heu llegida gairebé capítol a capítol; als que han hagut de suportar el meu “únic” tema de conversa durant mesos... 

Gràcies, gràcies, gràcies i mil gràcies.

Per començar a fer boca, us deix la meravellosa portada que m’ha fet na Bàrbara Sansó, i la sinòpsi:

Quan na Marta va deixar el seu home a l’aeroport aquell dilluns, no podia imaginar tot el que li passaria durant els mesos vinents.

A vegades les coses es torcen però la vida ens sorprèn donant-nos una segona oportunitat.