Jandy Nelson

L' any passat vaig descobrir aquesta autora per casualitat, i va ser una troballa, per a mí, excepcional.

Primer vaig llegir El cielo está en cualquier lugar.

Conta la història d' una al·lota de desset anys, Lennon Walker, que viu amb la seva padrina i un oncle. És una lectora incansable i la segona clarinetista de la banda de l'institut.

La mort sobtada de la seva germana gran i l'arribada d'un trompetista excepcional a l'escola faran que el seu món es capgiri.

Els americans classifiquen aquesta novel·la com a literatura juvenil,  i quan el llibre va caure a les meves mans jo tenia ganes de llegir alguna cosa que fos lleugera i em fes passar una estona desconectada i tranquil·la.

Quan el vaig acabar de llegir, vaig tornar a pensar que els americans s'haurien de fer mirar això de les seves classificacions.

Desconnectar, vaig desconnectar, perquè la història em va enganxar tant que no podia fer res més que seguir llegint. També vaig riure, però moltes vegades ho feia al mateix temps que plorava.

No us vull enganyar, és una història d'amor, de dol, de sentiments, de traïció... —vaja, que no és una novel·la elevada i incomprensible— i la forma de contar-la de l'escriptora em va agradar tant que encara no l'havia acabat i ja havia demanat l'altre llibre que ha escrit.

Per a mi, els diferents personatges són els vertaders protagonistes de la història. Cada un viu la situació de la mort de la germana de na Lennon de forma diferent —com ens passa a tots en realitat—. Són molt peculiars: des de la padrina, que a més de florista és pintora ( i pinta tots els seus quadres únicament amb el color verd), fins al trompetista, Joe, i els seus germans, que són l'aire més fresc de la novel·la.

Jo el vaig comprar en ebook, però us aconsello comprar-lo en paper si us fa ganes llegir-lo. Si dic això és perquè na Lenny sempre du en llapís al damunt i "xerra" amb la seva germana, o expressa els seus sentiments en qualsevol cosa que caigui a les seves mans: un tassó de cartro buit, un torcaboques de paper..., i aquestes notes, a l'ebook es fan un poc difícils de llegir. Crec que és l'única cosa que puc dir dolenta del llibre. Tot el demés m'ha encantat.

És el primer llibre que comento, així que als que llegeixin el comentari —si és que el llegeix algú—, us agraïria que em diguessiu si trobau que falta o sobra alguna cosa.

Bona lectura.