ONES TÉ LA MAR.

Hi ha certes persones que són com a ones. Com a ones? Vos demanareu! Sí, com a ones.

A vegades s'acosten, a vegades s'allunyen, però sempre hi són. 

D'una manera o altra les tens al teu costat, no deixen que facis el camí a soles.

Aquestes persones són un regal meravellós, igual que ho són les ones.

Avui començ un projecte que m'il·lusiona molt, amb una persona que no només m'ha acompanyat durant el camí —a vegades més a prop, a vegades més enfora—, sinó que a més m'ha fet riure quan ho he necessitat i ha plorat amb mi quan ha fet falta.

Amb el permís de'n Lluís Llach diré: "Desitjo que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Que el velam del nostre vaixell afavoreixi el Deu dels vents, per anar més lluny, sempre més lluny".

--------------------------------

Existen ciertas personas que son como las olas. ¿Cómo las olas? Os preguntareis, sí, como las olas.

A veces se acercan, otras se alejan, pero siempre están ahí. De una forma u otra, siempre están a tu lado, no dejan que hagas el camino tú solo.
Estas personas son un regalo maravilloso, igual que las olas.
Hoy empiezo un proyecto, que me ilusiona muchísimo, con una persona que no sólo me ha acompañado durante el camino — a veces más cerca, a veces más lejos—, sinó que me ha hecho reir cuando lo he necesitado y ha llorado conmigo cuando ha hecho falta.
Citando una canción de Lluís Llach que me gusta mucho, y tomandome la libertad de traducirla, diré:             "Deseo que el camino sea largo, lleno de aventuras, espero conocer muchas cosas nuevas. Que el dios de los vientos favorezca las velas de nuestro barco, para ir lejos, siempre más lejos"