Translate

jueves, 23 de junio de 2016

SEMPRE, LLEGIR.

Ahir em vaig emocionar molt a la festa de fi de curs de l' escola dels nins.

Es veu que a la biblioteca fan préstec de llibres. 
Obvi! podrieu pensar. No tan obvi, vos dic jo!

Avui, que els nins tenen ordinador, tauleta,  consoles variades...Vos pensau, que els interessen els llibres? No, no els interessen gaire —no diré gens, per què no digueu que som molt exagerada—.

A més, es veu que estic equivocada. 
Sí que hi van a bestreure llibres a la biblioteca, alguns. Fins i tot perden una part del temps del pati per poder anar-hi.

Però entre tots aquests petits usuaris, hi ha hagut una nina, de nou anys, que n' ha tret 72 (setanta-dos, per si no vos havia quedat clar!).
Els mestres, amb molt bon criteri, em sembla a mí, li varen fer un regal. Crec que eren més llibres.

No sé com ho hem de fer, però ben segur que hi ha una manera perquè els nins s'interessin per la lectura.
Com va dir ahir na Maria, qui llegeix pot viatjar a molts de mons, no està mai aturat. Coneix gent i llocs. Fa tornar gran la seva ment.

Perquè quan coneixes tants de llocs, tantes persones, tantes situacions diferents, es fa molt més difícil sentir odi o ràbia o por cap als que no no són exactament igual que tú.



No hay comentarios:

Publicar un comentario

Escribe tu comentario